INTOLERÀNCIES ALIMENTÀRIES

Alguna vegada has experimentat molèsties digestives com dolor abdominal, gasos o diarrea després de consumir certs aliments? Aquests símptomes poden estar relacionats amb una intolerància alimentària, una condició que afecta milions de persones a tot el món.

A diferència de les al·lèrgies, les intoleràncies alimentàries no impliquen una resposta del sistema immunitari, tot i que els seus símptomes poden ser similars. Aquest article ofereix una visió general sobre què són les intoleràncies alimentàries, com es classifiquen i quines són les més freqüents entre la població.

QUÈ ÉS UNA INTOLERÀNCIA ALIMENTÀRIA?

Les intoleràncies alimentàries són unes reaccions adverses que es donen quan l’ organisme no pot digerir, de forma correcta, un aliment o algun dels seus components.

Tot i que els símptomes de la intolerància són similars a les d’alguna al·lèrgia alimentària, com diarrea, dolor intestinal, còlics, cefalees, el seu origen és diferent, en el cas de les intoleràncies no intervé el sistema immunitari. Es tracta, per tant, d’un problema de tipus digestiu o metabòlic, no immunològic.

TIPUS D’ INTOLERÀNCIES

Les intoleràncies alimentàries poden classificar-se en tres grans grups, segons la seva causa:

Intoleràncies alimentàries de causa enzimàtica

Intoleràncies alimentàries farmacològiques o químiques

Les intoleràncies farmacològiques apareixen quan l’organisme reacciona de forma anòmala davant determinades substàncies químiques presents de forma natural en alguns aliments. Els casos més freqüents es donen amb aliments com el vi, la xocolata, els formatges fermentats o certs peixos.

La característica particular d’aquestes intoleràncies és que no sempre provoquen símptomes. La intensitat de la reacció depèn de diversos factors:

• La quantitat d’aliment consumit: A més quantitat, més probable és que apareguin molèsties
• La presència d’altres elements: Per exemple, l’alcohol pot intensificar la reacció
• La sensibilitat individual: Cada persona té un llindar diferent de tolerància

Això explica per què una persona pot menjar xocolata en petites quantitats sense problemes, però experimentar símptomes si consumeix una quantitat més gran o ho combina amb altres aliments.

Quines substàncies causen aquestes reaccions?

Les principals responsables de les intoleràncies farmacològiques són:

• Amines vasoactives: Com la histamina (present en peixos mal conservats), la tiramina (en formatges curats) o la serotonina (en plàtans i tomàquets). Aquestes substàncies poden afectar els vasos sanguinis i provocar dolors de cap o problemes digestius.
• Estimulants: La cafeïna del cafè i te, o la teofilina de la xocolata, poden causar nerviosisme, insomni o palpitacions en persones sensibles.
• Alcohol: Tot i que és conegut per tots, algunes persones tenen una tolerància molt baixa i experimenten símptomes fins i tot amb quantitats mínimes.

Intoleràncies alimentàries indeterminades

Quines substàncies poden causar aquestes reaccions?

Les substàncies més comunes que provoquen aquestes intoleràncies són:

• Conservants: Utilitzats per allargar la vida útil dels aliments
  • Sulfits (presents en vins, fruites dessecades, sucs)
  • Clorurs i nitrats (en embotits i carns processades)
  • Nitrits (en pernil cuit, llonganisses)
• Potenciadors del sabor: Afegits per intensificar el gust
  • Glutamat monosòdic (comú en menjar asiàtic, brous, snacks salats)
  • Altres realçadors del sabor en productes precuinats
• Colorants i edulcorants artificials: En begudes, llaminadures i productes light

⚠️ ​Dada important! ⚠️​

No tots aquests compostos són artificials. Alguns additius estan presents de forma natural en certs aliments. Per exemple, els nitrats es troben naturalment en espinacs i remolatxa, o els sulfits poden aparèixer durant la fermentació natural del vi.

Això significa que fins i tot consumint aliments «naturals» o «sense additius afegits», algunes persones sensibles poden experimentar símptomes. Per això és important identificar quina substància específica causa la reacció, independentment de si és natural o afegida industrialment.

PRINCIPALS INTOLERÀNCIES ALIMENTÀRIES

INTOLERÀNCIA AL GLUTEN I CELIAQUIA

El gluten és una proteïna que és present en molts cereals com el blat, ordi, sègol, civada, espelta, kamut i triticale. Representa el 80% de les proteïnes i és el responsable de l’elasticitat de les masses de farina.

El seu consum pot provocar dos tipus de reaccions en determinades persones: intolerància al gluten i celiaquia que, encara que comparteixen alguns símptomes, presenten diferències fonamentals.

Intolerància al gluten

Es caracteritza per presentar una simptomatologia digestiva (còlics, dolor intestinal, diarrea,…) i extradigestiva (fatiga, dolor muscular, …) cada vegada que existeix una ingesta de gluten. Els símptomes remeten en eliminar el gluten de la dieta, sense que hi hagi un dany permanent a l’intestí.

Celiaquia

És una malaltia d’origen immunològic que afecta persones genèticament predisposades. Es caracteritza per una reacció d’inflamació crònica de la mucosa de l’intestí prim que dificulta l’absorció dels macro i micronutrients aportats per la dieta alimentària.

Els símptomes més comuns són: diarrea, pèrdua de pes i forces, distensió i dolor abdominal, vòmits i, en nens, detenció del creixement. Altres símptomes extradigestius que poden aparèixer són: anèmia, osteoporosi, dèficit de vitamines i sals minerals o pròpies d’altres patologies associades.

El tractament de la celiaquia consisteix a mantenir una dieta estricta sense gluten de per vida. En absència d’aquesta proteïna, els símptomes desapareixen, la serologia es restableix i es recuperen les microvellositats intestinals.

INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA

La lactosa és un sucre present a la llet de tots els mamífers (vaca, cabra, ovella, humana) i també en nombrosos productes elaborats. Perquè l’ organisme pugui absorbir-la, ha de ser descomposta en dos sucres simples: glucosa i galactosa.

Aquest procés és possible gràcies a la lactasa, un enzim produït en l’intestí prim que exerceix un paper fonamental en el metabolisme de la lactosa. Quan aquest enzim està absent o es produeix en quantitats insuficients, la lactosa no es pot descompondre correctament.

La lactosa no digerida passa a l’intestí gruixut, on és fermentada per bacteris, generant gasos i àcids grassos de cadena curta que provoquen els símptomes característics de la intolerància.

Principals símptomes:

• Nàusees, dolor i distensió abdominal
• Gasos, flatulències, diarrees àcides
• Fem pastures i flotants, defecació explosiva
• Vòmits i enrogiment perianal

A més, poden aparèixer símptomes inespecífics com fatiga, dolors musculars, alteracions cutànies, nerviosisme, trastorns del son o dificultat per concentrar-se. 

El tractament de la intolerància a la lactosa consisteix a ajustar la dieta segons el nivell de tolerància individual. En la majoria dels casos, no cal eliminar completament la lactosa, sinó reduir el seu consum fins a un nivell que no causi símptomes.

Es recomana:

• Optar per llet i derivats sense lactosa
• Evitar productes processats que puguin contenir lactosa com a additiu (consultar l’etiquetatge)
• Valorar, en alguns casos, l’ ús de suplements de lactasa per millorar la digestió d’ aliments lactis

Un seguiment dietètic adequat permet mantenir una alimentació equilibrada sense renunciar als nutrients clau presents en els productes lactis.

CONCLUSIÓ

Les intoleràncies alimentàries són cada vegada més freqüents i poden afectar de forma significativa el benestar digestiu i general de les persones. Comprendre les seves causes, reconèixer els seus símptomes i saber diferenciar-les de les al·lèrgies alimentàries resulta clau per al seu adequat maneig. Un diagnòstic professional i una correcta adaptació de la dieta permeten controlar els seus efectes i mantenir una alimentació equilibrada i segura.

📣 Comparteix aquest article per ajudar-ne d’ altres a identificar i gestionar aquestes reaccions alimentàries cada vegada més comunes.