ELS SISTEMES D’ALERTA ALIMENTÀRIA

T’has preguntat alguna vegada què passa quan un producte alimentari resulta perillós per a la salut? Els sistemes d’ alerta alimentària són xarxes d’intercanvi d’informació especialitzades a detectar i gestionar incidents alimentaris que podrien generar crisi de salut pública. La seva finalitat és paralitzar immediatament la comercialització de productes considerats no aptes, impedint la seva disponibilitat per a la població i protegint així la salut dels consumidors.

A Espanya, aquests sistemes de protecció alimentària funcionen les 24 hores del dia, connectant autoritats nacionals, europees i internacionals per garantir una resposta ràpida i coordinada davant de qualsevol amenaça alimentària.

Si vols conèixer com funcionen les alertes alimentàries i el paper crucial que exerceixen en la seguretat alimentària espanyola, aquesta guia completa t’explicarà tot el que necessites saber.

QUÈ SÓN ELS SISTEMES D’ALERTA ALIMENTÀRIA?

Els sistemes d’alerta alimentària són mecanismes de coordinació entre autoritats sanitàries, empreses alimentàries i organismes internacionals dissenyats per detectar, avaluar i gestionar riscos alimentaris en temps real. Aquests sistemes formen part del marc legal establert pel Reglament 178/2002, que exigeix a les indústries alimentàries disposar de sistemes d’autocontrol APPCC (Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític).

No obstant això, quan aquests sistemes preventius fallen, les alertes de seguretat alimentària es converteixen en l’última línia de defensa per protegir la salut pública mitjançant la ràpida retirada de productes del mercat.

A Espanya, l‘AESAN (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició) coordina tres nivells d’alerta: SCIRI (nacional), RASFF (europeu) i INFOSAN (internacional), garantint una protecció integral del consumidor.

INFOSAN: LA XARXA INTERNACIONAL DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA

INFOSAN (International Food Safety Authorities Network) és la Xarxa Internacional d’Autoritats d’Innocuïtat dels Aliments, un canal voluntari de comunicació mundial coordinat per l’acció conjunta de la FAO i l’OMS que funciona com a canal voluntari per a l’intercanvi ràpid d’informació sobre crisis alimentàries internacionals.

Els objectius d’ aquesta organització són:

• Resposta ràpida davant emergències: Promoure l’intercanvi immediat d’informació durant crisis relacionades amb la innocuïtat alimentària
• Col·laboració internacional: Facilitar la coordinació entre organitzacions de diferents països
• Enfortiment de capacitats: Reforçar la capacitat de resposta dels països davant emergències alimentàries
• Informació compartida: Difondre dades sobre qüestions importants de seguretat alimentària d’ interès mundial

Aquesta xarxa està formada per les autoritats nacionals de gairebé tots els Estats Membres de la FAO i l’OMS.

RASFF: EL SISTEMA EUROPEU D’ ALERTA RÀPIDA

RASFF són les sigles de Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos en anglès (Rapid Alert System for Food and Feed). Aquest sistema va ser creat el 1979 per facilitar l’ intercanvi d’ informació sobre incidents alimentaris que poguessin suposar un risc per a la salut pública.

CARACTERÍSTIQUES DEL SISTEMA RASFF

• Funcionament 24/7: Proporciona servei les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any
• Doble portal d’ accés:
• RASFF Window: Portal públic on els consumidors poden consultar avisos de retirada de productes i seguir investigacions sobre notificacions anteriors
• IRASFF: Portal reservat per a l’ intercanvi d’ informació entre membres del sistema

MEMBRES DEL SISTEMA RASFF

El sistema RASFF està integrat per:

• La Comissió Europea (responsable de la gestió del sistema.)
• L’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària).
• Els estats membres de la UE: cada país designa un punt de contacte nacional (A Espanya és l’AESAN)
• Països Associats: Noruega, Lichtenstein, Islàndia i Suïssa.
• Països tercers i organitzacions Internacionals

COM FUNCIONA EL RASFF?

TIPUS DE NOTIFICACIONS DEL RASFF

Les notificacions emeses pel RASFF es classifiquen en:

Notificació d’informació

Les notificacions d’ informació s’ utilitzen quan l’ aliment, pinso o MCA afectat no presenta un risc greu per a la salut de la població i no requereix d’una actuació ràpida. Les notificacions poden ser de dos tipus:

• Informació per al seguiment: quan el producte és al mercat, o es pot comercialitzar en un altre país, però no requereix una actuació ràpida per a la seva retirada.
• Informació per a atenció: quan els productes afectats no han estat comercialitzats o que, amb la informació disponible, no haurien de ser presents al mercat.

Rebuigs en frontera

Notificacions sobre partides rebutjades en fronteres exteriors de la UE per representar un risc per a la salut, impedint la seva entrada per altres fronteres.

Notícies

Informació relacionada amb la seguretat alimentària i pinsos que no s’ha notificat com a alerta o notificació informativa, però pot ser interessant per a les autoritats de control.

SCIRI- EL SISTEMA NACIONAL D’ALERTA ALIMENTÀRIA

SCIRI són les inicials del Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació, relacionada amb perills presents en aliments, pinsos o materials en contacte amb els aliments, que poden suposar un risc per a la salut de les persones o els animals. Aquest sistema d’informació es troba en vigor des de l’ any 1987 i està coordinat per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició.

QUI SÓN ELS PARTICIPANTS DEL SISTEMA SCIRI?

El sistema SCIRI està constituït per una àmplia xarxa de col·laboradors:

• Autoritats autonòmiques: Comunitats i ciutats autònomes
• Ministeris: Sanitat, Agricultura, Consum, Defensa i Interior
• Sector privat: Indústries alimentàries
• Organitzacions professionals: Consells de Col·legis Professionals
• Representació ciutadana: Associacions de consumidors i usuaris
• Grups específics: Associacions de representació de població en risc

QUIN ÉS EL PROCÉS D’ACTUACIÓ DEL SISTEMA SCIRI?

Quan es detecta un problema de seguretat alimentària, el sistema SCIRI activa el següent protocol:

1. Detecció inicial: Identificació del problema per qualsevol participant de la xarxa
2. Obertura d’expedient: Creació d’ un expedient de notificació d’ alerta
3. Recopilació d’informació: Anàlisi detallada del producte i risc associat
4. Avaluació del risc: Determinació de la gravetat i abast del problema
5. Decisió de publicació: Avaluació de criteris per informar el públic
6. Comunicació pública: Publicació en webs institucionals si escau
7. Seguiment: Verificació de la retirada efectiva del producte

Informació Requerida per a una Notificació

Per emetre una alerta alimentària efectiva, es requereix:

• Identificació de l’autoritat competent notificant
• Descripció detallada del possible incompliment
• Identificació d’operadors econòmics implicats
• Informació específica sobre les mercaderies: origen, destinació i distribució
• Avaluació del risc per a la salut pública
• Relació amb altres notificacions o pràctiques fraudulentes

Criteris per a la Publicació d’ Alertes

La publicació d’alertes alimentàries per part d’ AESAN o Comunitats Autònomes es basa en:

• Gravetat del risc: Tipus i severitat del perill identificat
• Disponibilitat del producte: Presència del producte en el mercat
• Risc de brot: Probabilitat que es produeixi un brot alimentari
• Comunicació prèvia: Existència de comunicacions per part d’ altres autoritats
• Obligació legal: Compliment de l’article 19 del Reglament 178/2002

Davant d’un problema de seguretat alimentària, o relacionat amb MCA, detectat per algun dels participants de la xarxa SCIRI (agents de control oficial, operadors econòmics, consumidors…), s’inicia un expedient de notificació d’alerta alimentària i es procedeix a recollir tota la informació disponible respecte al producte afectat.

La informació requerida per poder emetre una notificació és:

• Nom de l’ Autoritat Competent que fa la notificació, si aquesta és diferent del punt de contacte.
• Descripció del possible incompliment.
• Identificació, si escau, dels operadors associats al possible incompliment.
• Informació detallada de les mercaderies implicades i sospitoses: origen i destinació de les mercaderies identificant les CCAA i països implicats.
• Informació sobre el risc i, en cas necessari, avaluació que ho justifiqui.
• Indicació de la possible relació amb altres notificacions, pràctiques fraudulentes, etc.

Una vegada analitzada la informació, es tindran en compte els següents criteris per determinar si la notificació ha de ser publicada per part de l’AESAN o les Comunitats Autònomes, a través de les webs institucionals i els canals de comunicació, per tal d’informar la ciutadania sobre un risc greu relacionat amb un producte alimentari que està a la venda:

• Tipus de risc associat al producte afectat.
• Disposició del producte per a la població.
• Existència d’ un brot alimentari, o que hi hagi una alta probabilitat que es doni, per part del producte objecte de l’ alerta.
• Que hi hagi una comunicació a la població per part d’ una CCAA o un altre país.
• Tal com indica el Reglament 178/2002 a l’article 19, hi ha alguna comunicació pública de retirada d’un producte per part de l’operador afectat.

La publicació d’una alerta al web de l’AESAN es farà en l’apartat d’alertes alimentàries en tres seccions diferenciades:

• Alertes alimentàries d’al·lèrgens i altres substàncies no declarades, que poden generar problemes de salut que en certs casos poden suposar un risc greu per a les persones afectades. Les notificacions estaran relacionades amb els al·lèrgens, a les substàncies que produeixen intoleràncies i al gluten. Ex: Alerta possible presència de proteïna de llet en un Crunch de cacauet procedent d’Espanya.
• Alertes alimentàries de complements alimentaris que contenen substàncies farmacològicament actives que poden suposar un risc greu per a la salut de les persones que els consumeixen. Ex: Alerta per presència de substància no autoritzada (yohimbina) en complement alimentari procedent de Suïssa.
• Alertes alimentàries d’interès general. Ex: Alerta per possible presència de fragments metàl·lics en diversos tipus de galetes amb xocolata, procedents dels Països Baixos.

Finalment, les autoritats competents emetran un informe del seguiment de la notificació, indicant si s’ ha fet la retirada efectiva del producte implicat, aclarint les causes que han donat lloc a l’ alerta i establint les mesures correctives.

En el cas que el producte afectat hagi arribat a algun país membre de la UE o països tercers, es generarà una comunicació original i es transmetrà al punt de contacte únic de l’ AESAN a través del sistema IRASFF.

Així doncs, cal tenir en compte que un expedient d’ alerta alimentària no implica, en tots els casos, que els productes hagin arribat al consumidor, per això no totes les notificacions del RASFF o expedients d’ alertes alimentàries generen una publicació per mantenir informada la població.

CONCLUSIÓ

Els sistemes d’alerta alimentària —SCIRI a nivell nacional, RASFF en l’àmbit europeu i INFOSAN en el pla internacional— constitueixen una xarxa de seguretat essencial per protegir la salut del consumidor. Gràcies a la seva capacitat de detecció ràpida, coordinació entre autoritats i transparència en la comunicació, Espanya forma part d’un sistema global que actua de forma preventiva i eficaç davant de qualsevol risc alimentari. Conèixer com funcionen aquestes xarxes no només reforça la confiança en la seguretat alimentària, sinó que també ajuda empreses i consumidors a comprendre la importància de la vigilància i la col·laboració en la protecció de la salut pública.