Garantir la seguretat alimentària és un repte prioritari a nivell mundial. Es tracta d’assegurar que totes les persones tinguin accés continu a aliments suficients, innocus i nutritius, tant des del punt de vista sanitari com nutricional.
Per visibilitzar aquesta necessitat, l‘Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 2018 el Dia Mundial de la Innocuïtat dels Aliments, que se celebra cada 7 de juny amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de garantir aliments segurs al llarg de tota la cadena alimentària.
Aquesta responsabilitat no recau únicament en els productors o distribuïdors: abasta des de la producció a la granja fins al consum final a les nostres llars. Per això, organismes com la FAO i l ‘OMS promouen normes i accions coordinades per preservar la innocuïtat i protegir la salut pública.
En aquest article t’expliquem què significa realment la seguretat alimentària, com s’entén des de diferents institucions, i quines mesures són clau per garantir-la en cada etapa del procés.
QUÉ ÉS LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA?
La seguretat alimentària és un concepte ampli que abasta l’ accés físic i econòmic a aliments segurs, suficients i nutritius per a tota la població. Segons diferents organitzacions internacionals, aquest terme es defineix des de diverses perspectives:
FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura)
Hi ha seguretat alimentària «quan totes les persones tenen, en tot moment, accés físic, social i econòmic a aliments suficients, innocus i nutritius que satisfan les necessitats energètiques diàries i preferències alimentàries per portar una vida activa i sana».
Aquest concepte es basa en quatre pilars fonamentals:
- Disponibilitat física dels aliments adequada i en funció de l’ estació de l’ any.
- Capacitat econòmica i física per adquirir aliments.
- Accés a aliments innocus i de bona qualitat.
- Estabilitat de les tres condicions anteriors al llarg del temps.
OMS (Organització Mundial de la Salut)
Des d’una perspectiva sanitària, l’OMS considera que hi ha seguretat alimentària quan no existeixen perills en els productes alimentaris que puguin causar malalties al consumidor.
Unió Europea
A nivell europeu, el concepte de seguretat alimentària comprèn la salubritat i la higiene dels productes alimentaris, l’alimentació i salut dels animals, la protecció i benestar animal i la protecció fitosanitària al llarg de tota la cadena alimentària.
COM PODEM GARANTIR LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA?
Per assegurar que els aliments siguin segurs des del seu origen fins al consum final, és fonamental la col·laboració entre governs, organismes internacionals, indústria alimentària i consumidors. La implementació de polítiques, controls i bones pràctiques d’higiene és clau per prevenir riscos.
Entre les principals accions que afavoreixen la seguretat alimentària destaquen:
- Protegir la salut pública. L’obtenció d’aliments segurs disminueix el nombre de toxiinfeccions alimentàries.
- Millorar la qualitat dels aliments.
- Complir amb la legislació vigent. L’aplicació de normes garanteix el compliment dels requisits legals en matèria de seguretat alimentària.
- Fomentar la confiança dels consumidors.
- Reduir el rebuig alimentari. Mantenir la innocuïtat dels aliments evita l’eliminació innecessària de productes aptes per al consum.
A més d’aquestes accions, les normatives higièniques estableixen límits concrets sobre els nivells d’additius i contaminants (químics, físics i microbiològics) permesos, proporcionant seguretat tant per al consumidor com per als operadors del sector.
NORMES BÁSIQUES D’HIGIENE PER MANTENIR LA INNOCUÏTAT DELS ALIMENTS A LA LLAR
La seguretat alimentària també comença a casa. Aplicar normes bàsiques d’higiene a la cuina és essencial per evitar contaminacions i prevenir malalties d’ origen alimentari. Aquestes són les recomanacions clau:
Mantenir la neteja:
- Llava’t les mans amb aigua i sabó abans, durant i després de manipular aliments.
- Neteja i desinfecta totes les superfícies i estris que entrin en contacte amb els aliments després del seu ús.
Separa els aliments crus dels aliments cuinats.
Els aliments crus, especialment carns, peixos, aus i vegetals sense processar, poden albergar microorganismes patògens que representen un risc per a la seguretat alimentària. Aquests patògens poden transmetre’s fàcilment a altres aliments mitjançant el contacte directe o indirecte a través de superfícies de treball contaminades, estris de cuina, equips de preparació i fins i tot les mans del manipulador.
Per prevenir la contaminació creuada i garantir la innocuïtat dels aliments, és fonamental implementar les següents mesures de seguretat:
- Separació física d’aliments: cal mantindre sempre separats els aliments crus d’aquells ja cuinats o llestos per a consumir, evitant qualsevol contacte directe entre ells durant el seu emmagatzematge, preparació i manipulació.
- Ús diferenciat d’estris: Empra taules de tall, ganivets i altres estris específics per a cada categoria d’aliments. Idealment, utilitza taules de diferents colors per facilitar la identificació: una per a carns crues, una altra per a vegetals frescos, i una tercera per a aliments cuinats.
- Higiene de superfícies: Neteja i desinfecta totes les superfícies de treball immediatament després de manipular aliments crus, abans de procedir amb la preparació d’ altres productes.
Cuina completament els aliments
Assegura’t d’assolir temperatures internes adequades, especialment en carns, peixos i ous.
Controla la temperatura dels aliments.
- Conserva els aliments peribles per sota dels 5°C.
- Assegura’t de mantenir els aliments cuinats per sobre dels 65°C si no es consumeixen immediatament.
Etiqueta i controla la vida útil dels aliments
- Conserva l’etiquetatge original dels productes. L’etiquetatge conté informació essencial sobre la vida útil, condicions de conservació i traçabilitat del producte. En cas de transvasar aliments a altres contenidors, transfereix també aquesta informació o mantindre-la visible i accessible.
- Identifica les elaboracions pròpies. Els aliments que han estat elaborats, processats o manipulats a la llar s’han d’identificar correctament mitjançant una etiqueta que indiqui, almenys, la data de preparació o elaboració, el nom del producte i la data límit de consum. Aquesta pràctica permet un millor control de la vida útil de l’aliment i contribueix a prevenir riscos associats al consum de productes en mal estat.
- Revisa les vides útils dels productes emmagatzemats. Estableix rutines periòdiques de revisió per verificar les dates de caducitat i consum preferent de tots els productes emmagatzemats. Aquesta supervisió s’ha de realitzar de forma regular, idealment diària en productes peribles, per identificar aquells propers a vèncer i prioritzar-ne l’ ús o procedir a la seva retirada segura.
- Organitza per dates. Implementa un sistema d’emmagatzematge que situï els productes amb dates més properes al venciment en posicions de fàcil accés, garantint així el seu ús prioritari i reduint les pèrdues per caducitat.
Utilitza aigua potable
Per a la neteja i preparació dels aliments, així com la neteja i desinfecció de les superfícies, equips i estris de cuina.
Desinfecta la fruita i verdura que vagin a consumir-se crues i sense pelar.
Utilitza sempre estris nets i desinfectats per preparar els aliments.
CONCLUSIÓ
Garantir la seguretat i innocuïtat alimentària és una responsabilitat compartida que abasta des de la producció agrícola fins a la manipulació final a les nostres llars. Aplicar bones pràctiques d’higiene, conèixer els principis de conservació i etiquetatge, i respectar les normatives vigents no només protegeix la salut dels consumidors, sinó que també enforteix la confiança en el sistema alimentari.
Recordem que la innocuïtat dels aliments comença en cada decisió que prenem: des de com comprem, emmagatzemem i cuinem, fins a com gestionem les restes i evitem el rebuig.
