Les al·lèrgies alimentàries són una resposta anormal del sistema immunitari davant de determinats aliments. Aquestes reaccions poden variar des de símptomes lleus, com picada o inflamació, fins a situacions potencialment mortals com el xoc anafilàctic.
En aquest article analitzem en profunditat què són les al·lèrgies alimentàries, els seus símptomes més comuns, els aliments que les provoquen amb més freqüència, i els tractaments disponibles per a les persones que les pateixen. També abordem els factors que influeixen en la seva aparició i com prevenir aquestes reaccions per millorar la qualitat de vida dels afectats.
QUÈ ÉS UNA AL·LÈRGIA ALIMENTÀRIA?
Una al·lèrgia alimentària és una reacció del sistema immunitari que passa quan el cos identifica erròniament certs aliments com a perillosos. Aquesta resposta es pot activar després de la ingestió, contacte o fins i tot inhalació d’un aliment o d’algun dels seus components, especialment proteïnes, que són els principals desencadenants de les reaccions al·lèrgiques.
Tipus d’al·lèrgies alimentàries
Hi ha dos tipus d’al·lèrgia alimentària:
- Al·lèrgies mediades per IgE (hipersensibilitat immediata): apareixen en un temps inferior a 2 hores després d’haver ingerit l’aliment donant lloc a una àmplia varietat de símptomes, des de lleus (urticària, picor de gola i paladar, asma) als més greus (xoc anafilàctic (pot causar la mort)).
- Al·lèrgies no mediades per IgE: tarden més a manifestar-se, entre 2-48 hores després d’haver ingerit l’aliment. Els principals símptomes d’aquest tipus d’al·lèrgia alimentària són de tipus digestiu (vòmits, dolor còlic, diarrea, …).
Factors que determinen la gravetat de la reacció
La gravetat dels símptomes dependrà de:
- La tolerància individual a l’ aliment.
- La quantitat d’ aliment ingerit.
- Els òrgans implicats
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL DESENVOLUPAMENT D’AL·LÈRGIES
Tot i que els factors genètics exerceixen un paper important en l’aparició de les al·lèrgies alimentàries, hi ha altres elements que poden augmentar el seu risc o accelerar el seu desenvolupament.
Principals factors de risc:
- Alteracions en la mucosa intestinal o barrera cutània: quan aquestes defenses naturals estan compromeses, augmenten les probabilitats que el sistema immunitari reaccione de forma exagerada davant de certs aliments.
- Introducció tardana d’aliments al·lèrgens en la dieta: retardar l’exposició a determinats aliments durant la infància pot augmentar la sensibilitat als mateixos.
- Presència prèvia d’altres al·lèrgies: persones amb al·lèrgies al pol·len, àcars de la pols, làtex o altres substàncies tenen més predisposició a desenvolupar al·lèrgies creuades amb aliments.
- Factors ambientals i hàbits de vida: contaminació, dieta desequilibrada, ús excessiu d’antibiòtics o manca d’exposició primerenca a microbis també poden influir.
PRINCIPALS AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES
Hi ha diversos aliments que, per la seva composició proteica, tenen més probabilitat de provocar reaccions al·lèrgiques. A continuació, detallem els més comuns i les seves característiques:
Al·lèrgia a l’ou
tot i que la reacció pot estar provocada per les proteïnes que es troben tant al rovell com a la clara, les principals causants de l’al·lèrgia són l’ovoalbúmina i l’ovomucoide presents en la clara de l’ou. És una de les al·lèrgies més comunes en la infància. Pot causar des d’urticària fins a anafilaxi.
Al·lèrgia a la proteïna de la vaca
La reacció està causada per les proteïnes caseïna, lactoglobulina i lactoalbúmina. També sol generar reacció creuada amb la llet de cabra i ovella. Freqüent en nens, tot i que molts la superen amb el temps.
Al·lèrgia a fruites i verdures
Les fruites rosàcies (préssec, poma, pera, cirera, albercoc, pruna, nectarina, maduixa, …) produeixen el 70% de totes les reaccions al·lèrgiques a fruites i, d’elles, el préssec és la més freqüent. Entre les verdures que més freqüentment causen al·lèrgia destaca l’api.
Al·lèrgia als cereals
Els cereals que poden produir al·lèrgies són: el blat, el sègol, l’ordi, la civada, el blat de moro o l’arròs. Els cereals, a més del seu consum directe en les pastes i productes panaris, s’utilitzen com a agents espessants o de farciment en productes carnis, begudes o en multitud d’aliments processats.
Al·lèrgia al peix
Es deu, principalment, a unes proteïnes que són presents a les cèl·lules musculars dels peixos i que es denominen parvalbúmines. Aquestes proteïnes són termoestables i no es modifiquen en cuinar-les. Les parvalbúmines de les diferents espècies de peix són molt similars d’aquí que, els pacients al·lèrgics al peix ho siguen davant diferents espècies de peix alhora.
Al·lèrgia al marisc
Amb aquest terme ens referim tant als mol·luscs com als crustacis. La majoria d’al·lèrgies al marisc estan causades per unes proteïnes pertanyents al grup de les tropomiosines. Són proteïnes generalment termoestables i no desapareixen en cuinar-les.
Al·lèrgia als llegums
Tenen una gran capacitat de produir reaccions al·lèrgiques. A Espanya, la llentia és el llegum responsable de més reaccions al·lèrgiques, seguida pel cigró i el cacauet. Amb menor freqüència es troben la mongeta, el pèsol i la soja i el tramús.
Al·lèrgia als fruits secs
En general, les persones sensibles als fruits secs de closca (ametlles, festucs, nous ,…) reaccionen a més d’un fruit. El torrat podria reduir en part l’al·lergenicitat de les avellanes, però es desconeix l’efecte en l’altre fruit sec. La simptomatologia d’aquest tipus d’al·lèrgies és molt greu, lligada al xoc anafilàctic.
Al·lèrgia a l’anhídrid sulfurós i els sulfits
La reacció està causada per la presència de l’additiu en els aliments. La prevalença de sensibilitat als sulfits en la població és desconeguda, però sembla poc freqüent, llevat de la població asmàtica.
MESURES PREVENTIVES PER EVITAR LES REACCIONS AL·LÈRGIQUES
Prevenir una reacció al·lèrgica alimentària requereix conèixer els aliments que la provoquen i adoptar una sèrie d’hàbits rigorosos, tant a casa com en entorns públics.
Llegir acuradament les etiquetes dels aliments
Verifica sempre la llista d’ ingredients i possibles traces. Molts productes processats contenen al·lèrgens ocults com fruits secs, llet, ou o soja, fins i tot en mínimes quantitats.
Evitar la contaminació creuada
Durant la preparació d’aliments, utilitza estris i superfícies separats per evitar que els al·lèrgens entren en contacte amb altres productes. Això és essencial en cuines compartides.
Informar cuidadors i personal educatiu
En el cas de menors amb al·lèrgies, és clau informar el col·legi, monitors, campaments i cuidadors sobre l’al·lèrgia, els aliments prohibits i el protocol d’actuació davant d’una reacció.
Precaució en menjar fora de casa
Abans de consumir aliments en restaurants o esdeveniments, assegura’t d’informar el personal de cuina sobre l’al·lèrgia. Pregunta per la composició dels plats i possibles al·lèrgens.
Portar sempre medicació d’emergència
Pacients amb risc d’anafilaxi han de portar sempre un autoinjector d’adrenalina, a més d’antihistamínics, i conèixer-ne l’ús correcte.
Consultar amb un al·lergòleg
Un diagnòstic professional permet identificar amb precisió l’al·lèrgic, establir una dieta segura i avaluar opcions com la desensibilització oral en casos seleccionats.
TRACTAMENT DE LES AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES
El tractament de les al·lèrgies alimentàries ha de ser personalitzat segons la gravetat de la reacció, el tipus d’aliment implicat i l’edat del pacient. Tot i que actualment no hi ha una cura definitiva, sí que hi ha estratègies eficaces per controlar i reduir el risc de reaccions.
🚫 Eliminació estricta de l’al·lergen de la dieta
La base del tractament és evitar completament l’aliment responsable. Això implica revisar etiquetes, menús i evitar el contacte fins i tot amb traces, especialment en persones amb reaccions severes.
💊 Tractament farmacològic
Depenent del tipus i gravetat de la reacció, es pot recórrer a:
- Antihistamínics: estris per a símptomes lleus com picor o urticària.
- Corticoides: empleats en reaccions inflamatòries més intenses.
- Adrenalina (epinefrina): tractament d’emergència en casos d‘anafilàxia. S’ha d’administrar el més aviat possible mitjançant autoinjector (ex. EpiPen).
⚕️ Immunoteràpia oral (desensibilització)
Consisteix en l’administració controlada de petites quantitats de l’aliment al·lèrgic, sota supervisió mèdica. L’objectiu és augmentar progressivament la tolerància del pacient. Tot i que prometedora, aquesta teràpia comporta riscos i s’ha de fer exclusivament en centres especialitzats.
📘 Educació i plans d’acció
És fonamental que el pacient i el seu entorn (família, escola, cuidadors) coneguen:
- Els aliments prohibits.
- Com actuar davant d’una reacció al·lèrgica.
- L’ús correcte de la medicació d’emergència.
CONCLUSIÓ
Les al·lèrgies alimentàries representen un desafiament creixent per a la salut pública, especialment en nens i persones amb antecedents al·lèrgics. Reconèixer els símptomes, conèixer els aliments més comuns que les provoquen i aplicar mesures preventives eficaces són claus per evitar reaccions que, en casos greus, poden comprometre la vida.
Tot i que no hi ha una cura definitiva, els avenços en diagnòstic i tractament permeten avui una millor qualitat de vida per als pacients al·lèrgics. La informació, el control rigorós de la dieta i la preparació davant emergències són els pilars fonamentals d’una gestió efectiva.
Treballes en el sector alimentari o estàs en contacte amb persones al·lèrgiques?
Forma’t amb el nostre curs de gestió d’al·lèrgens i aprèn a prevenir riscos, complir la normativa i actuar amb seguretat.
