En un context on l‘alimentació saludable i conscient cobra cada vegada més rellevància, saber llegir i interpretar correctament l’etiquetatge dels aliments s’ha convertit en una eina clau per als consumidors. La informació present a les etiquetes no només ens permet comparar productes i triar els més adequats, sinó també prendre decisions informades que impacten en la nostra salut i benestar.
Des del llistat d’ingredients i els possibles al·lèrgens fins al contingut nutricional i la presència d’additius, cada dada inclosa en l’envàs té una funció específica i està regulat per normativa europea. Conèixer el seu significat i com interpretar-los correctament ens permet evitar confusions, prevenir riscos i adoptar hàbits alimentaris més responsables.
LLISTAT D’ INGREDIENTS
El llistat d’ ingredients inclou totes les substàncies utilitzades per a l’elaboració de l’aliment, i que són presents en el producte final.
Segons el Reglament 1169/2011, sobre la informació alimentària facilitada al consumidor, els ingredients han d’aparèixer en ordre decreixent de pes, és a dir, de les substàncies presents en major quantitat a les menys presents en el producte.
Això significa que el primer ingredient del llistat és el predominant en el producte, la qual cosa permet al consumidor identificar ràpidament la seva composició principal.
Què podem observar?
- Si els primers ingredients són sucre, greixos o farines refinades, probablement es tracti d’ un producte ultraprocessat.
- La longitud del llistat també pot ser un indicatiu de processament: com més llarg i tècnic, més gran sol ser el grau d’ industrialització.
Aquesta secció de l’ etiquetatge és clau per avaluar la qualitat nutricional d’ un aliment, més enllà del seu aspecte o campanyes publicitàries.
ADDITIUS ALIMENTARIS: QUÈ SÓN I COM S’IDENTIFIQUEN?
Un dels ingredients que causa més controvèrsia entre els consumidors són els additius.
Els additius alimentaris són substàncies afegides intencionadament durant el procés de fabricació per millorar la conservació, el sabor, la textura o l’aspecte del producte. Estan regulats per la legislació europea i han de figurar obligatòriament en el llistat d’ ingredients.
Les principals funcions dels additius en els aliments són:
- Mantenir la qualitat nutricional del producte.
- Aportar, en aliments destinats a un grup amb necessitats nutricionals específiques, un nutrient necessari.
- Millorar l’estabilitat, conservació i les propietats organolèptiques dels aliments, sempre i quan no causen engany al consumidor.
- Ajudar a la fabricació, transformació, preparació, tractament, envasat i transport del producte.
Com s’indiquen a l’etiqueta?
Segons el Reglament 1169/2011, els additius han de figurar en el llistat d’ingredients de la manera següent:
- Categoria a la qual pertanyen + la denominació específica (Ex: antioxidant metabisulfit sòdic)
- Categoria a la qual pertanyen + número identificatiu (Ex: antioxidant E223)
Són perillosos?
No. Els additius alimentaris autoritzats han estat avaluats rigorosament per organismes científics com l ‘Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i són segurs en les quantitats permeses, amb límits molt estrictes establerts per garantir la seguretat del consumidor.
No obstant això, una presència elevada d’additius sol indicar que es tracta d’un aliment altament processat o ultraprocessat. Aquests productes generalment presenten un perfil nutricional desequilibrat: major densitat calòrica, excés de sodi i sucres afegits, i menor contingut de nutrients essencials com vitamines, minerals i fibra.
Per tant, encara que els additius no representin un risc directe per a la salut, la seva abundant presència pot assenyalar productes de menor qualitat nutricional. Es recomana prioritzar aliments frescos i mínimament processats, reservant els ultraprocessats per a consum ocasional.
AL·LÈRGENS ALIMENTARIS: COM IDENTIFICAR-LOS A L’ETIQUETA
L’etiquetatge també ha d’informar de forma clara sobre la presència d’ ingredients que poden causar al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, ja que aquests representen un risc real per a la salut de certs consumidors.
Com s’indiquen en l’etiquetatge?
Aquesta informació pot incloure’s al mateix llistat d’ingredients, destacada amb negreta o altra composició tipogràfica, o pot anar indicada amb les frases:
- Conté + ingredient (Ex. Conté soja)
- Pot contenir traces de + ingredient (Ex. Pot contenir traces de soja)
Quins al·lèrgens s’han de declarar per llei?
Els ingredients, presents en un producte, que causen al·lèrgies i/o intoleràncies alimentàries i que són d’obligada declaració són:
INFORMACIÓ NUTRICIONAL: COM LLEGIR-LA I QUÈ SIGNIFICA
La informació nutricional ens permet conèixer el valor energètic i els nutrients que aporta un aliment. La seva lectura adequada ens ajuda a triar productes que s’ajustin a les nostres necessitats i objectius de salut.
Quines dades han d’aparèixer obligatòriament?
Segons el Reglament (UE) 1169/2011, l’etiquetatge nutricional ha d’incloure, en aquest ordre:
- Valor energètic: és la quantitat d’ energia que conté un aliment. Estarà expressat en Kj o Kcal.
- Greixos totals (de les quals s’indicarà la quantitat de greixos saturats).
- Hidrats de carboni (dels quals s’indicarà la quantitat de sucres).
- Proteïnes
- Sal
La informació es donarà per 100 grams o 100 ml de producte, per facilitar la comparació entre productes.
A més a més, de forma voluntària, el fabricant pot incloure:
- Greixos monoinsaturats i poliinsaturats.
- Fibra alimentària, polialcoholes i midó.
- Vitamines i minerals, sempre que estiguin presents en quantitats significatives.
Els fabricants també poden indicar, de forma voluntària, la informació per porció/ unitat, fent sempre referència a les porcions o unitats incloses en l’envàs i el seu tamany, o el % respecte a la ingesta de referència.
També és possible afegir els valors per porció/unitat, indicant el nombre de porcions per envàs i el percentatge respecte a la Ingesta de Referència (IR).
Què és la Ingesta de Referència (IR)?
La ingesta de referència (IR) és la quantitat diària recomanada d’energia i nutrients per a un adult mitjà. Serveix com a orientació per valorar si el consum d’ un producte representa una quantitat alta o baixa d’ un nutrient específic. Aquestes quantitats són valors consensuats per la comunitat científica.
Així, per a un adult mitjà, els Valors d’ Ingesta de Referència són:
Valor energètic ________ 8400kJ/ 2000Kcal
Greixos totals _________ 70g
Greixos saturats _______ 20g
Hidrats de Carboni _____ 260g
Sucres ______________ 90g
Proteïnes ____________ 50g
Sal _________________ 6g
Aquests valors ajuden a contextualitzar si un aliment és alt o baix en energia, greixos, sucres o sal, i permeten al consumidor prendre decisions més informades en comparar productes similars.
CONCLUSIÓ
Saber interpretar l‘etiquetatge dels aliments és fonamental per prendre decisions conscients, responsables i alineades amb els nostres objectius de salut. Conèixer l’ordre dels ingredients, identificar la presència d’additius, reconèixer al·lèrgens i comprendre la informació nutricional ens permet no només comparar productes, sinó també millorar els nostres hàbits de consum.
L’etiqueta és una font d’informació valuosa que està a l’abast de tothom. Aprendre a llegir-la correctament és el primer pas cap a una alimentació més saludable, segura i transparent.
Vols aprofundir en etiquetatge i seguretat alimentària?
A Secualiment t’oferim formació especialitzada i assessorament tècnic per ajudar-te a complir amb la normativa vigent en matèria d’etiquetatge, additius, al·lèrgens i sistemes APPCC.
