Cada any, milions de tones d’aliments en bon estat acaben a les escombraries, mentre moltes persones continuen enfrontant dificultats per alimentar-se. Només a Espanya, el 2023 es van despertar més de 1.200 milions de quilos de menjar. Aquest malbaratament representa un greu problema social, econòmic i mediambiental.
Per combatre’l, el Govern ha aprovat la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que busca reduir els residus alimentaris en tota la cadena alimentària, des del camp fins a les llars. Aquesta mesura aposta per una societat més justa i sostenible, en línia amb l’ODS 12 de l’ONU, que planteja reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per al 2030.
DONAR VALOR A CADA ALIMENT
El principal objectiu de la nova llei contra el malbaratament alimentari és evitar que els aliments en bon estat acabin a les escombraries, donant-los un millor ús quan encara poden ser consumits o aprofitats d’alguna manera (alimentació animal, elaboració de nous productes, obtenció d’energia …). A més, la llei busca fomentar un model de consum més responsable i sostenible, incentivant l’ús eficient dels recursos i l’energia en tota la cadena alimentària.
Aquesta normativa s’aplicarà a tots els actors del sistema alimentari: agricultors, ramaders, indústries, supermercats, restaurants i consumidors. També les administracions públiques tindran un paper clau, amb campanyes de conscienciació i sistemes de control per garantir-ne el compliment.
UNA RESPONSABILITAT COMPARTIDA
La nova llei estableix que tots els sectors implicats en la cadena alimentària tenen l’obligació d’aplicar mesures concretes per reduir el malbaratament d’aliments i millorar l’aprofitament dels productes no venuts o no consumits.
Alguns exemples clau:
- Supermercats: hauran de donar els aliments que encara siguin aptes per al consum, sempre que es garanteixi la seguretat alimentària.
- Restaurants: estaran obligats a oferir envasos gratuïts perquè els clients puguin emportar-se el menjar que no hagin consumit.
- Empreses de producció i distribució: hauran de col·laborar amb les autoritats per mesurar, registrar i reportar el volum d’aliments desperdiciats.
Aquesta responsabilitat compartida busca generar un canvi estructural en el sistema alimentari, promovent l‘economia circular i reduint l’impacte ambiental del malbaratament alimentari.
COM REAPROFITAR ELS ALIMENTS: ORDRE DE PRIORITATS
Per ajudar a gestionar de forma correcta els excedents alimentaris, la llei proposa una «jerarquia de prioritats«: una guia que indica quines són les millors opcions, de major a menor valor social i ambiental, per aprofitar al màxim els aliments i evitar que es converteixin en residus.
Donació per a consum humà
La primera i millor opció és donar els aliments que encara siguin aptes per al consum. Aquests poden destinar-se a organitzacions benèfiques, bancs d’aliments o entitats socials que s’encarreguen de distribuir-los entre persones que els necessiten. Aquest procés s’ha de realitzar garantint, en tot moment, la seguretat alimentària i la traçabilitat dels productes.
Transformació en altres productes
En el cas que els productes no puguen vendre’s en el seu format original, poden transformar-se en altres productes (per exemple, convertir fruita madura en melmelada o iogurts en productes de rebosteria).
Alimentació animal
Quan els aliments ja no són aptes per a humans, però continuen sent segurs, poden destinar-se a l’alimentació animal.
Ús com a subproductes industrials
Algunes restes alimentàries es poden utilitzar com a matèria primera per a altres indústries, com la cosmètica, la farmacèutica o la química, evitant que acabin com a residus.
Reciclatge i valorització energètica
Com a última opció, quan cap de les alternatives anteriors és possible, els aliments poden reciclar-se per produir compost o transformar-se en biogàs. Tot i que és l’alternativa menys desitjable, continua sent útil des d’un punt de vista ambiental.
EDUCAR PER NO MALGASTAR
La llei no es limita a imposar obligacions: també aposta per l’educació i sensibilització com a eines clau per reduir el malbaratament alimentari. L’objectiu és transformar hàbits de consum i fomentar una cultura de l’aprofitament.
Educació i campanyes informatives
Les administracions públiques hauran de llançar campanyes de conscienciació dirigides tant al públic general com a col·lectius específics (escolars, empreses, hostaleria), promovent el consum responsable i la reducció del malbaratament.
Etiquetatge més clar
Una de les causes freqüents del malbaratament alimentari és la confusió entre la data de caducitat i la data de consum preferent, que porta a rebutjar aliment en bon estat. Per evitar-ho, la llei planteja millorar la informació i comprensió sobre l’etiquetatge, perquè els consumidors puguin prendre decisions més encertades i evitar tirar menjar que encara es pot consumir amb seguretat.
Promoció de bones pràctiques
La llei també aposta per fomentar accions concretes als comerços i establiments d’hostaleria per reduir el malbaratament . Entre les mesures que s’ impulsaran es troben:
- Oferir productes propers a la seva data de consum preferent a preus reduïts, en lloc de rebutjar-los.
- Donar aliments excedents que encara estiguen en bon estat, en col·laboració amb entitats socials.
- Aprofitar les restes de cuina mitjançant sistemes interns que permetin la seva reutilització segura o la seva transformació en altres productes.
MÉS ENLLÀ DE LA LLEI. APLICACIÓ I SEGUIMENT
Una llei per si sola no n’hi ha prou: la seva efectivitat depèn de com s’implementi. Per això, la normativa inclou un sistema de seguiment, avaluació i sancions, que permetrà mesurar el compliment de les mesures i detectar àrees de millora.
Amb això, es garanteix que el compromís amb el malbaratament zero no es quede en el paper, sinó que es tradueixi en accions reals i sostenibles a llarg termini.
CONCLUSIÓ
La nova llei contra el malbaratament alimentari marca un pas decisiu cap a un model de consum més just, eficient i sostenible. Involucra tots els actors del sistema alimentari, des de productors fins a consumidors, i proposa mesures concretes per reduir el malbaratament i aprofitar millor els recursos.
Adoptar aquestes pràctiques no només és una obligació legal, sinó una oportunitat per contribuir activament a un futur amb menys residus i més consciència social.
♻️ El canvi comença amb tu.
Revisar dates, aprofitar sobres, compartir en lloc de tirar… Cada petit gest compta. La nova llei és només el començament: ara és moment d’actuar des de casa, des del teu negoci, des de la teva taula.
💬 Ja apliques alguna d’aquestes mesures?
Comparteix aquest article per inspirar-hi d’altres.
